L’Eva (Tr3sk com a correcata), encarregada d’inscripcions per antonomàsia de Catalunya
, lliurant el dorsal a dos dels fills d’en Ramon Oliu, vinguts expressament d’Estats Units per participar en aquella cursa...
Moments abans de la sortida, just abans d’una monumental tempesta...
El primer arribat va ser un correcat (llavors DDMer), en Jaume Aragonés, i va rebre com a premi una flor...
Darrere d’en Jaume van anar arribant més corredores i corredors. Tots van rebre el mateix premi que el guanyador...
Després de la cursa, un music, nebot de l’Oliu, va interpretar El cant dels ocells a la porta de la casa on va néixer, davant de la qual els participants havien dipositat, damunt d'una senyera, la flor que havien rebut...
Nota: he volgut penjar aquestes fotos per al record dels molts correcats que van anar a Cantonigròs aquell dia, i per informar als nous des de llavors, del què va ser -i els que l'organitzem voldríem que continues sent- una cursa diferent.
Pucu
