Per si de cas...
Traslladat a Barcelona per un temps per l’empresa nord-americana on treballava, en Ramon Oliu ,químic de professió, va arribar l’any 1977.
Havia començat a córrer a Estats Units a l’edat de 47 anys, i havia fet la marató de Nova York. Pensant que aquí també se’n corrien, va anar a preguntar a la federació en quin lloc hi havia la propera marató popular per apuntar-se.
Sorpresos per la consulta, li van respondre que en tot l’Estat únicament se’n corria una a l’any - el campionat d’Espanya - un any en una regió i un any en una altra, i s’havia de ser atleta de nivell i federat per córrer-la, és a dir, de popular res de res.
Llavors, just en aquest moment va decidir organitzar-ne una per poder córrer-la.
Va anar a les antigues instal•lacions del C. F. Barcelona – una pista de cendra de 350 metres on avui hi ha el mini estadi – i va trobar en Domingo Catalán (més tard campió del món de 100 quilòmetres) donant-hi voltes, entrenant un tres mil obstacles. En Catalán no n’havia fet mai cap marató – gairebé no sabia el que era - però va engrescar-se amb el que li explicava aquell senyor recent vingut d’Amèrica sobre una prova de 42 quilòmetres i escaig.
En Catalán el va adreçar a qui considerava que podia també engrescar-se: el doctor Pere Pujol, que junt amb uns quants amics d’un poble de la Costa Brava feien cada any una cursa d’uns quants quilòmetres: una cosa semblant a una marató.
I allí va anar l’Oliu a trobar-se amb en Pere Pujol. No li va costa gaire engrescar també al metge per córrer una marató seriosa, organitzada, i que tingués continuïtat. I l’any següent, el 1978, a Palafrugell, amb els Oliu, Pujol, Catalán, Antentas, Masllorens...i fins a 150 arribats, es va córrer la primera de les maratons que es va fer a Espanya.
I amb aquesta marató es va engegar, fa exactament 30 anys, el moviment de les curses populars: una manera de practicar l’atletisme obviant els estadis on fins llavors havia estat gairebé l’únic espai possible per fer-ho. Un moviment que en aquella època va necessitar d’una pedagogia enorme, per donar a conèixer les virtuts del córrer pel plaer del córrer. Un moviment que s’ha convertit en un autèntic fenomen social.
Fent didàctica: Ramon Oliu en una conferència sobre el córrer l’any 1978.
Pucu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada